Mataró és la gent del carrer, comencem a treballar-ho

Aquest dies , hem pogut veure que Mataró, com la majoria de ciutats del món, tenim molt per treballar en l’àmbit de la resiliència.

Resiliència i sostenibilitat, quins elements potenciar? Aquest dies , hem pogut veure que Mataró, com la majoria de ciutats del món, tenim molt per treballar en l’àmbit de la resiliència. La nostra capacitat, com a ciutat, després d’un esdeveniment disruptiu per tornar a la normalitat cal que millori, per això, ens toca treballar-ho. La ciutat és un sistema complex, podríem dir format de moltes capes. El factor d`escala i la teoria de xarxes, són avui en dia els dos subjectes que ens ajuden a entendre les ciutats. El primer, no és res més que conèixer com creix Mataró en diferents nivells ( econòmic, demogràfic,…) i en funció d’on ens trobem decidir com fer-ho. El segon, és estudiar quina tipologia de ciutat tenim, hem d’analitzar per exemple com es comuniquen i relacionen els diferents barris. Per posar un exemple, podem relacionar dues ciutats amb un nombre semblant d’habitants, aquestes són Atlanta i Barcelona. La principal diferència entre elles és la seva densitat poblacional. Barcelona té una densitat de ciutadans per Km2 superior a la ciutat americana. Estudiant diferents factors d’escala, el concepte citat anteriorment per conèixer les ciutats, veiem que a Atlanta la duració dels viatges dels transports públics inverteixen el triple de temps que Barcelona. Les emissions contaminats envers la qualitat de l’aire són dotze cops menors a Barcelona. Tot això ho dic senzillament per reforçar el concepte de la ciutat mediterrània compacte, aquest és el model de Barcelona. Observant les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2019, la densitat de Mataró és de 5.653 hab/Km2. Estem per sobre de ciutats com Terrassa, Sabadell, Tarragona, Reus i Girona. Ens cal desenvolupar un model urbà sostenible basat en la ciutat clàssica mediterrània: compacta i complexa, on l’escala de vianants marca la proximitat als serveis públics. Cal pensar en la idea que l’organització del territori, també a nivell de ciutat, té una influència directa en la mobilitat, la gestió dels recursos , l’eficiència energètica i a el mateix temps sobre la cohesió social i el desenvolupament econòmic. Sempre es bo mostrar les millors característiques de la ciutat clàssica mediterrània, com estalviadora de recursos naturals, i d’emissions de CO2. Ciutat i territori formen una unitat, especialment en la era del teletreball. En definitiva, per tancar aquest primer bloc de sostenibilitat i resiliència, dir que la nostra opinió, no esta basada en grans canvis de model, creiem que el que hem de fer és seguir i passar a l’acció en l’aplicació de l’Agenda Urbana 2030, els famosos i escoltats Objectius de Desenvolupament Sostenible. Un primer pas a Mataró, pot anar encaminat en descentralitzar la ciutat, potenciar la vida pròpia dels barris i dotar-los de suficient espai públic. Això sí, tots aquest canvis tenen que estar alineats en la lluita contra el canvi climàtic, la millora en l’àmbit social i la renaturalització de la ciutat. Proposem un llistat dels principals indicadors que es necessiten conèixer per començar a definir el model de ciutat post pandèmia, comencem a treballar-ho?


Territori i configuració de la ciutat

  • Densitat de població
  • compacitat urbana
  • complexitat urbana
  • Zones verdes i àrees d’esplai
  • Proximitat a zones verdes i àrees d’esplai

Mobilitat i Transport

  • Repartiment modal del trànsit
  • A prop de parades de transport públic
  • Proximitat a la xarxa de carrils bici
  • Carrers i espais per als vianants
  • Emissions de C02

Gestió dels recursos naturals

  • Consum d’energia
  • Consum d’aigua
  • Gestió i recollida de residus
  • Qualitat de l’aire
  • Qualitat del silenci

Cohesió social i econòmica

  • Proximitat a serveis bàsics
  • Percentatge d’habitatges de protecció pública
  • Taxa de població activa i atur
  • Evolució de la freqüència turística
  • Activitats mediambientals a l’escola primària
  • indicadors socials
  • Renda mitjana per llar
  • Taxa de pobresa
  • Desigualtat de renda

Què passarà amb la mobilitat?En primer lloc dir que la mobilitat i l’activitat econòmica van de la mà, resulta complicat, per nodir impossible, estudiar un d’aquests elements per separat.Aquesta episodi que estem vivint, és una oportunitat per canviar les regles. Aquest pararmàquines ens ha de servir per adonar-nos de la influència del transport privat i individual.Podem analitzar els costos que ens provoca aquest modus de mobilitat i veure que els estempagant entre tots. També, fent estudis de la gestió de l’espai públic que ocupa la mobilitatprivada veiem la influència que té, la gran superfície de que disposa. Més espai per a peatons,per bicicletes i sobretot més espai pel transport públic. Però tampoc hem de deixar de pensarque el transport públic entra en part en crisi per les aglomeracions. El millor viatge és el que noes fa, cal reformar la ciutat per portar llocs de treball als barris residencials i viceversa. Això sí,recordeu, sense pretendre deslligar la mobilitat urbana envers el teixit econòmic de Mataró.La millora en els indicadors de la qualitat de l’aire d’aquests dies de confinament és interessant,ara som conscients de la qualitat de l’aire que respirem. Això, ens porta a pensar en eldesenvolupament de models més humans i de més qualitat de vida. Hem de potenciar el fer unurbanisme tàctic per ampliar l’espai pels vianants i bicicletes de la ciutat. Aprofundir i aprofitarel moment que estem vivint per mantenir els nivells de qualitat de l’aire que respirem.

La nostra ciutat, tindria que disposar de més carrils bus i millorar la regulació semafòrica. Si podenaconseguir una velocitat mitjana de servei de 25 Km/h, amb el mateix nombre de vehiclespodríem augmentar la freqüència de pas. Aquesta mesura no augmentaria la petjada de carbonid’aquesta activitat, milloraria el servei i donaria solució al tema de la distància social deseguretat al poder espaiar millor els usuaris. Dir, que el transport públic és essencial perdisminuir les desigualtats socials en les ciutats, concepte no gaire potenciat per lesadministracions locals.Tenim molts ciutadans de Mataró que cada dia anem a Barcelona per treballar o per dur a termealtres activitats. Aquest dies, es torna a reactivar el concepte de peatge urbà per entrar a lacapital, amb el que això comporta per les butxaques dels mataronins i mataronines. En diferentsfòrums tècnics envers aquet tema, cada dia agafa més força la seva aplicació. Cal quel’ajuntament de Mataró, com a capital de comarca, lideri aquest projecte. Créixer i reactivarl’activitat econòmica de la nostra ciutat és fonamental, les ciutats que ho facin molt més ràpidseran les més estratègiques del futur. Aprofitem l’oportunitat que ens dona aquesta crisis icomencem a treballar-ho.Un exemple el tenim en la ciutat de Milà que està treballant en la dualitat de paràmetresmobilitat- teixit econòmic per superar i encarar la realitat que se’ns presenta. Si poguesimescriure la carta als Reis d’Orient, ens agradaria disposar d’una xarxa de transport metropolitàcom a Alemanya, la finor tecnològica en la intermodalitat dels serveis d’una ciutat com Londresi l’obertura a la innovació com Singapur.

Dades i tecnologia?Aquest dies estem sorpresos perquè moltes ciutats, anomenades modernes, no són capaces dedir la xifra de morts com a conseqüència de la pandèmia. Hospitals?. Residències?, Domicilisprivats?,…que passa!!.Hem de pensar en la importància de les dades per encarar el nou futur de les ciutats. Hem delluitar perquè l’accés a la informació sigui com el dret a l’aigua potable. Pensar que la tecnologiaés una eina , no és un fí. Quan es defineix o dissenya un model de ciutat podríem dir queexisteixen tres estadis. El primer és el descriptiu, es tracta d’observar els fenòmens urbans. Elsegon, és la fase analítica, són les relacions causes-efectes. L’últim és analitzar els escenaris defutur. La sensació, és que les administracions locals es queden en el primer estadi i d’aquí noavancem, estan a la defensiva i no volen saber res de les dades i es queden fora. Necessitem,com a ciutat, desenvolupar la resta d’estadis.Desenvolupar projectes de ciutat i treballar des d’una regidoria de noves tecnologies i innovacióés clau. Potenciar i donar mitjans als responsables d’aquest departament municipal forma partd’una de les millores que ens ha de permetre ser ciutat estratègica en aquest nou futur quecomença, ara més que mai. Cal utilitzar les tecnologies per entendre la ciutat i transformar-la.Estudiar i desenvolupar mapes de dades per entendre com reacciona la ciutat a curt, mig i llargtermini per poder prendre les decisions de forma consistent. Necessitem un Mataró preparatpels canvis, ja hem vist que les coses varien amb una facilitat extraodinària.Aquest dies els markers ens han donat un exemple a la gran indústria i als governs imprimintmàscares i tubs respiradors de forma ràpida, eficaç i distribuïda.

Cal impulsar la reindustrialització digital i portar-la a tots els barris de la ciutat. Necessitem barris autosuficientsi connectats.El teletreball ha vingut per quedar-se. Tenim que repensar els habitatges, i els seus entornscomunitaris per permetre treballar i també ampliar els espais comuns , com els terrats, pergaudir de la família. L’habitatge és una microciutat.Ens cal lluitar amb les mateixes armes que les grans cadenes de e-comerce que destrueixen lavida de les ciutats. Hem d’impulsar apps per als taxis, pel transport a demanda i per elrepartiment dels productes locals dels mercats o qualsevol altre comerç.La innovació en les ciutats depent de tres factors. El primer és la xarxa de talent. El segon la xarxaorganitzativa i de gestió. El tercer és el disseny urbà, Aquest sòn els pilars que necessitem pertenir una ciutat moderna, adaptada als canvis i estratègica, comencem a treballar-ho.Cal lluitar contra la segregació dels barris per la seva capacitat adquisitiva a partir de inversió enhabitatge i de processos d’innovació econòmica i educació als barris menys benestants. Hemdisposar d’una ciutat sense perifèria interna.Conclusió:La ciutat és la gent del carrer, definició simple però encertada. Pensem en un Mataró de futurcom una metròpoli de barris productius a velocitat humana. No existeixen receptesguanyadores, cal treballar-ho sempre partint d’una ciutat ja construïda.Apostem per treballar conjuntament per fer una ciutat millor. Les èpoques de crisi sónèpoques d’unir-se i treballar al costat per fer que els canvis s’accelerin pel benefici de lacomunitat.