XAVIER FONT, DEGÀ DEL COL·LEGI DE L’ENGINYERIA TÈCNICA D’OBRES PÚBLIQUES I DE L’ENGINYERIA CIVIL DE CATALUNYA (ECCAT) I PRESIDENT DE L’INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ (ITeC)
“Els enginyers guanyen rellevància en el sector de la construcció”
La presència de l’enginyeria en pràcticament tots els àmbits de la vida és un fet. Amb tot, el paper dels enginyers resta tot sovint amagat, tot i que sigui determinant per a l’èxit dels projectes on, en realitat, són protagonistes. Aquest és el cas de tot allò que té a veure amb l’àmbit de la construcció. Per posar llum al rol rellevant dels professionals enginyers en aquest sector parlem amb Xavier Font, president de l’ITeC, del Patronat del qual forma part el nostre Col·legi des de l’any 1985.
PERFIL
Xavier Font és enginyer i expert en seguretat, prevenció i protecció civil. A més de la praxi com a enginyer consultor i formador, és degà de l’ECCAT, president de l’Institut de Tecnologia de la Construcció, i regidor a l’Ajuntament de Mataró. La seva visió polièdrica, doncs, no només és sinònim d’enginy, sinó també de realisme.
Quina importància té l’enginyeria en el sector de la construcció?
Té tota la importància del món. En aquest sentit, jo sempre dic que no més cal pensar en el nostre dia a dia. Poder obrir el llum i que hi Hagi electricitat, i obrir l’aixeta i que ragi, és enginyeria. Quan sortim de casa i agafem l’ascensor, també fa falta enginyeria. Un cop al carrer, tot és enginyeria. El paviment dels carrers, el funcionament dels semàfors. Tot. Tot és enginyeria. Jo dic que l’enginyeria és com la salut. Tot el que ens envolta, tot el que fa que les coses rutllin, és enginyeria. L’enginyeria és societat, és vida. La importància de l’enginyeria és essencial, tot i que de vegades no li donem la importància necessària.
Quan ens referim al sector de la construcció, en l’àmbit Professional es tendeix a pensar en arquitectes o aparelladors. Per què costa tant que la figura de l’enginyer s’associï al món de la construcció?
Crec que hi ha un parell de qüestions que fan que això sigui així. Per una banda, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, hi ha la tradició d’associar la construcció amb l’arquitectura, però en d’altres indrets del nostre entorn el concepte és molt més parell a l’enginyeria. Per altra banda, però relacionada amb la primera qüestió, l’enginyeria s’ha relacionat més amb qüestions com el càlcul d’estructures o les instal·lacions, de manera que el paper de l’enginyer queda més difuminat.
De totes maneres, jo penso que la línia que separa el rol de l’arquitecte i el de l’enginyer és cada cop més fina Qüestions com el medi ambient i l’eficiència energètica fan que el paper de l’enginyer tingui més rellevància. Així ho indiquen els últims informes de l’Euroconstruct, del qual l’ITeC forma part. És cert que hi ha atribucions marcades per llei, però cada cop té menys sentit separar-les. El canvi climàtic ens porta cap aquí, i ho es tem veient en qüestions com la rehabilitació, la sostenibilitat i l’eficiència energètica, on el paper de l’enginyer cada cop és més important. I això també passa en l’àmbit d’urbanisme, amb la recuperació d’aigües pluvials, el drenatge urbà, la permeabilitat dels paviments. En aquest sentit, podem afirmar que no hi ha arquitectura sense enginyeria ni enginyeria sense arquitectura.
Però la LOE no sempre ho veu així…
El sector, a l’hora de signar un projecte, ho té claríssim. Per què un enginyer no pot signar un ascensor residencial, però sí que pot fer-ho en una nau industrial o d’oficines? Hi ha una herència basada en la tradició que a vegades no és realista. El que és clar és que els tècnics hauríem de participar en la redacció de les lleis. Però, com li dic, els despatxos ho tenen clar i el que s’imposa són els equips pluri disciplinaris.
Ara, quan en construcció residencial es constata un ús cada cop major de nous sistemes constructius com, per exemple, panells prefabricats, l’enginyeria pot ser fins i tot més important que l’arquitectura?
Cada cop l’edificació, els processos constructius, té més industrialització i digitalització. Per costos i per tema climàtic. Tot condueix cap a la industrialització, i en això també hi té molt a veure l’enginyeria. Aquesta és una nova forma de treballar i hem de fer entendre que això té molt de revolucionari, on la tecnologia té un paper fonamental que la gent desconeix. I, compte, en un moment on també veiem que cada cop hi ha menys enginyers que es volen dedicar a aquest àmbit, això ho hem de posar en valor.
L’aspecte de la circularitat en els processos constructius, una de les qüestions que heu estudiat a l’ITeC, és on l’aportació de l’enginyeria ha de ser cabdal?
Sí, s’està avançant molt en aquest aspecte. Hi ha projectes on ja es calcula el cicle de vida de tots els materials que intervenen en la construcció i en cel procés constructiu mateix. La circularitat és fonamental i ha de tenir un paper primordial en els actuals i nous projectes, i no només per sostenibilitat mediambiental sinó també per sostenibilitat econòmica. I, un cop més, aquí el paper de l’enginyeria torna a ser primordial. En aquest sentit, a l’ITeC érem coneguts, a l’inici sobretot, pel programa de valorar pressupostos.
Ara som punters en temes de sostenibilitat. Ja no només ens dediquem a valorar dades. La nostra institució es va crear per ‘construir futur’ i ara veiem, precisament, que el futur està canviant molt. En tot cas, el que li puc dir és que l’enginyeria o arquitectura que no és sostenible, avui, ja no és ni enginyeria ni arquitectura.
Els darrers desastres naturals a causa del canvi climàtic fan pensar en les situacions climàtiques extremes en l’àmbit de la construcció. Tenim l’exemple recent d’Acapulco, arrasat per un huracà imprevisible. Es té prou en compte a l’hora de projectar?
Sí, sí, sempre s’ha tingut en compte. El període de retorn s’ha de tenir sempre en compte per llei. Sí que és cert, però, que actualment estem veient períodes de retorn superats… El tema d’Acapulco, però, també té molt a veure amb la tradició i els materials emprats per a la construcció. La nostra és una construcció humida, de ciment i maons. Allà s’imposa la construcció seca, amb materials com el pladur i altres menys resistents a segons quines inclemències climàtiques.
Però s’hi treballa, en aquesta superació dels períodes de retorn?
Hi ha gent que hi treballa, sí, però segurament s’hauran de revisar els paràmetres. El canvi climàtic és tan disruptiu que encara anem al darrere en la cursa per actualitzar-nos
Per a vostè què és més important avui dia: la funcionalitat, sostenibilitat i seguretat, on sens dubte els enginyers hi tenen molt a dir, o l’estètica i ordenació de l’espai, potser un aspecte més fàcilment identificable amb l’arquitectura?
És que aquesta disjuntiva no és realista. Tot és important i la clau resideix en la multidisciplinarietat. Dubto que hi hagi cap gran despatx d’arquitectes sense com a mínim un enginyer. I, si no, segur que subcontracten bona part de la feina a un despatx d’enginyeria.
Actualment, quins són els aspectes més importants o més demandats de ser estudiats per part de l’ITeC?
Tenim tota la part de gestió de dades i bases de preus, els quals ara inclouen
també, entre d’altres coses, la petjada de carboni. La realitat és que hi ha molts canvis contextuals en aquest àmbit. Però com també li deia el nostre paper ara va molt més enllà d’aquests aspectes. Actualment, treballem essencialment en tres àmbits particulars d’importància cabdal per al sector. Per un costat, la sostenibilitat, amb aspectes clau com les façanes, la reutilització, tant de maquinària com de materials, i el reciclatge. També treballem en modelització i digitalització dels projectes i, finalment, en la industrialització dels processos constructius. I això, la industrialització, és el futur. I cal dir que en aquest àmbit hi ha un augment qualitatiu de la tipologia d’empleats i és un dels nínxols on hi ha molt de futur per a l’enginyeria.
Hem estat parlant del paper de l’enginyeria en el sector de la construcció, però la realitat és que l’ITeC està molt enfocat al sector de l’edificació. Què fa i què pensa fer per al sector de l’enginyeria, en especial de les instal·lacions?
En realitat, ja estem fent molts projectes en aquest sentit. És cert que l’ITeC va ser pensat i creat des de l’àmbit de l’edificació, però també hem vist com bona part del que hem comentat té molt a veure amb les instal·lacions i amb tot allò en què l’enginyeria pot ajudar. Per exemple, pràcticament tot el que té a veure amb la sostenibilitat té relació amb les instal·lacions. De fet, val a dir que tant el director com jo mateix som enginyers, i si ens han fet confiança no és perquè sí. Així mateix, també estem començant a treballar en l’àmbit de l’enginyeria civil. L’enginyeria i el paper dels enginyers, per tant, són ben presents a l’ITeC.